La capella era una construcció del 1279, quan hom féu un llegat d’una lliura de cera per a l’obra de l’església. El 1310 es fa una donació a la capella i el 1364 l’autoriata esclesiàstica autoritzà Gullem Negrals com a rector de Bellulla, la presentació del qual havia estat feta pel rector de Canovelles. L’edifici primitiu fou substituït per un de tipus renaixentista , probablement quan la capella pertanyia als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, des del 1611, fins que el 1835 en foren desposseïts. L’antiga imatge de bronze de la Mare de Déu de Bellulla que, segons la tradició, havia estat trobada per una pastora el 1261, hom la venerava com a advocada de la vista. Des del 1872 es trobava a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936.